Reflexió sobre les TIC

Des de el meu punt de vista, el problema d'incorporar les TIC al sistema escolar, l'hem d'analitzar com a un problema sociocultural vinculat amb la formació de la ciutadania en el context de la anomenada societat informacional, i hauria de plantejar-se com a un dels reptes mes llevants per a les polítiques educatives destinades a la igualtat d'oportunitats en l'accès a la cultura.

L'educació, sigui en escenaris formals com les escoles o no formals com les biblioteques, els centres juvenils, els culturals, a demés d'oferir un accès igualitari a la tecnologia hauria de formar (o alfabetitzar) als ciutadans per a que siguin subjectes més cultivats, responsables i crítics ja que el coneixement és una condició necessària per a l'exercici conscient de la llibertat individual i per al desenvolupament ple de la democràcia.

Per això, l'alfabetització en la cultura digital de la web 2.0 és una cosa mes complexa que l'aprenentatge de l'ús d'eines de software social (blogs, wikis, xarxes...). Des de el meu punt de vista la incorporació de les TIC a les escoles ha de plantejar-se com a part d'una política educativa dirigida a facilitar l'accés a la tecnologia i cultura digitals a tots els ciutadans de manera que els nens i joves coneguin els mecanismes tècnics i les formes de comunicació de les diverses tecnologies, posseeixin habilitats de cerca, selecció i anàlisis de la múltiple informació disponible a la web, aprenguin a comunicar-se i col·laborar, que estiguin qualificats per a produir i expressar-se a través de documents de naturalesa audiovisual i hipertextual, que sàpiguen treure a la llum els interessos econòmics, polítics i ideològics, així com que prenguin consciencia del paper dels mitjans i tecnologies a la nostra vida quotidiana.

En definitiva, l'educació amb TIC, des d'aquesta perspectiva, ha d'entendre's com a un fet mes complexe que la senzilla dotació de recursos tecnològics a l'aula o donar a l'estudiant un ordinador amb connexió a Internet. És una condició necessària, però insuficient. L'aspecte rellevant, és educar als nens, als joves per a l'adquisició de les competències intel·lectuals necessàries per a interactuar tant amb la cultura existent sigui en format llibre o de xarxa, com per a recrear-la d'un manera crítica i compartir-la. Educar-los per a que siguin ciutadans alfabetitzats en les noves formes de cultura del temps digital. 

L'ús dels mitjans a les aules

Els mitjans de comunicació son valuoses eines pedagògiques que milloren la qualitat de vida i l'aprenentatge dels estudiants ja que permeten fomentar la capacitat d'investigar, defendre, proposar i debatre diferents temes des de diversos punts de vista amb una major autoritat i responsabilitat.

Degut al gran desenvolupament que han patit els mitjans de comunicació, li ha permès a la societat tenir major i millor accés a mes informació i així tenir un gran coneixement del mon; sent llavors aquests mitjans mes flexibles i de millor qualitat.

Una manera important de connectar l'espai educatiu amb la realitat és a través de la incorporació dels mitjans de comunicació; ja que es converteixen en eines pedagògiques que uneixen a tot el mon, a demés d'aportar molts triomfs tecnològics, permet informar, formar i expressar opinions millorant la comunicació entre les societats. Educar a través de mitjans de comunicació permet incorporar a l'ensenyança un mitjà que pot millorar el rendiment educatiu, ja que estimula la lectura crítica, la capacitat de produir noticies, la creació d'expectatives desenvolupant ciutadans capaços d'identificar amb racionalitat arguments que vulguin manipular a la societat, convertint als estudiants en persones actives de pensament i conscients de la realitat.

L'ús dels mitjans de comunicació a les aules és un recurs que no s'ha de deixar a un cantó a l'hora d'ensenyar, ja que permet apropar els estudiants al ritme de la societat que cada dia és mes exigent i requereix de persones actualitzades; aquesta tasca ha d'estar guiada per docents per a desenvolupar així una bona relació entre l'ensenyança i l'aprenentatge.

Aprendre a treballar pedagògicament amb els mitjans és un repte que s'ha de plantejar tot docent. ja que funciona com a recurs útil per a agregar valor a l'educació.

iTunes U App. "El campus mai dorm"

Si Ibooks ha estat l'eina per als llibres de text i amb iBooks Author s'ha tingut als seus editors, Apple ha creat amb iTunes U App l'aplicació per a canviar la manera en que els professors imparteixen les classes. Des de el seu iPad podran compartir, dirigir i orientar les seves assignatures i les lliçons al seu gust i fent que els alumnes també rebin la mateixa informació.

L'objectiu que busca l'aplicació és el de donar als professors i als estudiants un lloc en el qual puguin compartir informació i comunicar-se. Tot i així, la principal diferencia amb altres aplicacions, és que en aquesta la comunicació és mes directa, es pot fer en les pròpies classes i tota la informació va del iPad del professors als dispositius IOS dels seus estudiants.

iTunes U App te un aspecte similar al de iBooks, en forma de prestatgeria on es van col·locant les lliçons i apunts. Aquí els professors poden personalitzar els temes i donar tot tipus d'informació, incloses hores de tutoria o anuncis massius, com l'assignació de tasques.

Un cop s'utilitzi una llista de correo tradicional, tant sols cal crear un post en iTunes U App per a que els missatges vagin a tots els alumnes destinataris, els quals ho reben en el seu iPhone o iPad. A demés, es pot discutir, debatre i preguntar sobre els temes de l'assignatura, així com veure les classes en streaming o be descarregar-les posteriorment per a tenir-les sempre disponibles.

Aquesta aplicació la considero innovadora ja que possibilita un canvi de metodologia en el procés d'ensenyament - aprenentatge tradicional fins ara, fomenta l'aprenentatge col·laboratiu i per descobriment  i l'aspecte mes important és que permet la democratització del coneixement i que l'alumne sigui l'autèntic protagonista del seu propi procés de formació. 

iTunes U App és totalment gratuïta i actualment s'està deixant d'enfocar exclusivament al mon universitari per  a donar també l'opció de participar a centres d'educació secundaria i primaria, des de els 4 als 16 anys.

Així, que l'eslògan de "el campus mai dorm" s'amplia ara més que mai, en tots els sentits.

Eduwiki

Eduwiki és un projecte creat per XeR (Xarxa Educativa del Raval) i RavalNet, amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament de la Generalitat.

L'objectiu d'aquest programa és el de crear coneixement compartit entre alumnat de primària i secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals... a través, com el seu nom ja indica, d'una wiki.

Es tracta, mes concretament, d'un espai col·laboratiu, on participen moltes persones des de diferents centres educatius d'arreu de Catalunya, en català i seguint uns principis normatius. Els destinataris son l'alumnat dels 6 als 16 anys, i trobem que els nens i nenes poden començar utilitzant la Primerawiki, mentre que els i les joves tenen l'espai Wikijove.

Pel que respecta a la categoria de programa, la Eduwiki la situem sense cap mena de dubte en un programa de base de dades, ja que tenim la informació ogantizada i la possibilita tant de consultar-la com d'editar-la..

Gràcies a aquesta eina, sens permet integrar les TAC en el currículum i compartir les activitats de cada centre per tal d'aprendre mútuament. I Trobem:

- Un espai destinat al professorat amb la intenció de compartir i fer xarxa.

- L'apartat de els escoles, on podem presentar-nos, i saber quins centres hi participen.

- L'espai de proves, per "tratejar" amb l'Eduwiki

- Els principis normatius i protocols, a l'apartat Comencem

- Les activitats mes a mes, entre altres estratègies i recursos. 

En definitiva, estem parlant d'un recurs bastant el·laborat, on trobem la informació catalogada dins d'uns apartats diferenciats. La navegació és molt fruïda  i potencia la organització i estructuració de la informació als nostres nens i joves, a demés de donarls-hi la oportunitat de crear ells mateixos la seva pròpia informació.

És una de les eines que potencia el treball col·laboratiu entre els alumnes i professors de les escoles catalanes, que possibilita un canvi en la metodologia fins ara emprada i fica a l'alumne com a protagonista del procés d'ensenyament aprenentatge.

www.eduwiki.cat

Els mitjans audiovisuals

Avui presento un dels programes educatius amb més èxit, destinat originàriament a sectors escassos de recursos sense accés a una educació "formal": El Barri Sésamo.

El projecte és va dur a terme per experts de diverses àrees: hi havia professors que creaven la xarxa de continguts, actors i pallassos encarregats de la estètica del projecte, guionistes que construïen la història, psicòlegs que van realitzar un estudi amb nens que escollien a les titelles mes atractives per al programa, i per suposat experts en l'àrea audiovisual.

Per arribar a una fita d'aquestes característiques  és necessari involucrar moltes persones, fins i tot els polítics han de sumar-se a la iniciativa i recolzar-la. Una televisió educativa si és important, perquè l'educació si ens importa.
Avui tots comenten, fan pronòstics i opinen sobre la necessitat: economistes, filòsofs, polítics, empresaris, per mencionar alguns. Però, curiosament, la veu dels professors s'ha escoltat poc respecta al tema. No és que no es pronunciïn al respecte  tot el contrari, però sembla que la gent ha oblidat el rol fonamental que aquests tenen en la formació de les persones, siguin nens, joves o adults.

El Llibre Digital a l'escola

Encara no podem concretar quan i com donarem per fi el salt a l'Escola Digital. Aquesta fita no es pot imaginar d'un dia per l'altre, i per això s'ha de fer una assimilació progressiva i adequada cap al territori de lo digital.

Un dels aspectes a destacar de les nostres "Aules 2.0" és el "Llibre Digital", s'ha d'alçar com un dels primers canvis que s'apropen a les escoles. Els beneficis que presenta davant dels exemplars "analògics" son incomptables, i en el cas que ens ocupa, si que no hi ha un espai per a la nostàlgia  Un llibre de text ha de ser res mes que una eina de treball per a l'aprenentatge, i com a tal, ha de ser funcional i útil. i Sense cap mena de dubte. La possibilitat d'emmagatzemar TOTS els continguts en un únic dispositiu, la comoditat de transport que d'això es deriva, la reducció de la despesa a nivell econòmic i ambiental, la capacitat d'estar permanentment interconnectat  les mil i una aplicacions inimaginables que es podran desenvolupar dirigides a l'ensenyament, la interactivitat, i moltes més possibilitats... L'univers de l'aprenentatge s'amplia considerablement.

Evidentment que això tan sols és la punta visible d'un iceberg que conté encara molt mes: pissarres digitals, nous dispositius, xarxes socials, aplicacions multimèdia a les aules, etc. 

Codis QR a l'Educació

Un QR és un codi bidimensional en el qual el nombre de caràcters que es poden emmagatzemar és molt gran. Es va crear al 1994, a Japó, la companyia TOYOTA li va encarregar a l'empresa DENSO que li creés algun tipus de programa per a poder realitzar la lectura de les peces a la cadena de muntatge dels cotxes.

Avui, en Josep Maria Silva, professor de la UAB, ens ha mostra't exemples de com aquesta tecnologia tant actual es pot emprar com a un bon recurs dins de l'educació.

A continuació podem veure un projecte de sonorització dels llibres de les biblioteques d'aula dels centres i la creació de comptes sonors en d'altres casos.

• Cada professor escolleix un llibre de la biblioteca de l'aula i mitjançant un PC, un micròfon i el programa Audacity han començat a gravat en àudio cadascuna de les pàgines del llibre en arxius independents i un altres arxiu amb el text sencer.
• Un cop digitalitzat l'àudio es converteix a mp3 i es penja a la "nube" on es genera una URL que serà la que es codificarà en QR.
• Cadascun dels QR obtinguts, s'imprimeixen i es pengen al foli corresponent del llibre obtenint d'aquesta manera un àudio llibre per a l'aula.