Reflexió sobre les TIC

Des de el meu punt de vista, el problema d'incorporar les TIC al sistema escolar, l'hem d'analitzar com a un problema sociocultural vinculat amb la formació de la ciutadania en el context de la anomenada societat informacional, i hauria de plantejar-se com a un dels reptes mes llevants per a les polítiques educatives destinades a la igualtat d'oportunitats en l'accès a la cultura.

L'educació, sigui en escenaris formals com les escoles o no formals com les biblioteques, els centres juvenils, els culturals, a demés d'oferir un accès igualitari a la tecnologia hauria de formar (o alfabetitzar) als ciutadans per a que siguin subjectes més cultivats, responsables i crítics ja que el coneixement és una condició necessària per a l'exercici conscient de la llibertat individual i per al desenvolupament ple de la democràcia.

Per això, l'alfabetització en la cultura digital de la web 2.0 és una cosa mes complexa que l'aprenentatge de l'ús d'eines de software social (blogs, wikis, xarxes...). Des de el meu punt de vista la incorporació de les TIC a les escoles ha de plantejar-se com a part d'una política educativa dirigida a facilitar l'accés a la tecnologia i cultura digitals a tots els ciutadans de manera que els nens i joves coneguin els mecanismes tècnics i les formes de comunicació de les diverses tecnologies, posseeixin habilitats de cerca, selecció i anàlisis de la múltiple informació disponible a la web, aprenguin a comunicar-se i col·laborar, que estiguin qualificats per a produir i expressar-se a través de documents de naturalesa audiovisual i hipertextual, que sàpiguen treure a la llum els interessos econòmics, polítics i ideològics, així com que prenguin consciencia del paper dels mitjans i tecnologies a la nostra vida quotidiana.

En definitiva, l'educació amb TIC, des d'aquesta perspectiva, ha d'entendre's com a un fet mes complexe que la senzilla dotació de recursos tecnològics a l'aula o donar a l'estudiant un ordinador amb connexió a Internet. És una condició necessària, però insuficient. L'aspecte rellevant, és educar als nens, als joves per a l'adquisició de les competències intel·lectuals necessàries per a interactuar tant amb la cultura existent sigui en format llibre o de xarxa, com per a recrear-la d'un manera crítica i compartir-la. Educar-los per a que siguin ciutadans alfabetitzats en les noves formes de cultura del temps digital. 

L'ús dels mitjans a les aules

Els mitjans de comunicació son valuoses eines pedagògiques que milloren la qualitat de vida i l'aprenentatge dels estudiants ja que permeten fomentar la capacitat d'investigar, defendre, proposar i debatre diferents temes des de diversos punts de vista amb una major autoritat i responsabilitat.

Degut al gran desenvolupament que han patit els mitjans de comunicació, li ha permès a la societat tenir major i millor accés a mes informació i així tenir un gran coneixement del mon; sent llavors aquests mitjans mes flexibles i de millor qualitat.

Una manera important de connectar l'espai educatiu amb la realitat és a través de la incorporació dels mitjans de comunicació; ja que es converteixen en eines pedagògiques que uneixen a tot el mon, a demés d'aportar molts triomfs tecnològics, permet informar, formar i expressar opinions millorant la comunicació entre les societats. Educar a través de mitjans de comunicació permet incorporar a l'ensenyança un mitjà que pot millorar el rendiment educatiu, ja que estimula la lectura crítica, la capacitat de produir noticies, la creació d'expectatives desenvolupant ciutadans capaços d'identificar amb racionalitat arguments que vulguin manipular a la societat, convertint als estudiants en persones actives de pensament i conscients de la realitat.

L'ús dels mitjans de comunicació a les aules és un recurs que no s'ha de deixar a un cantó a l'hora d'ensenyar, ja que permet apropar els estudiants al ritme de la societat que cada dia és mes exigent i requereix de persones actualitzades; aquesta tasca ha d'estar guiada per docents per a desenvolupar així una bona relació entre l'ensenyança i l'aprenentatge.

Aprendre a treballar pedagògicament amb els mitjans és un repte que s'ha de plantejar tot docent. ja que funciona com a recurs útil per a agregar valor a l'educació.

El Llibre Digital a l'escola

Encara no podem concretar quan i com donarem per fi el salt a l'Escola Digital. Aquesta fita no es pot imaginar d'un dia per l'altre, i per això s'ha de fer una assimilació progressiva i adequada cap al territori de lo digital.

Un dels aspectes a destacar de les nostres "Aules 2.0" és el "Llibre Digital", s'ha d'alçar com un dels primers canvis que s'apropen a les escoles. Els beneficis que presenta davant dels exemplars "analògics" son incomptables, i en el cas que ens ocupa, si que no hi ha un espai per a la nostàlgia  Un llibre de text ha de ser res mes que una eina de treball per a l'aprenentatge, i com a tal, ha de ser funcional i útil. i Sense cap mena de dubte. La possibilitat d'emmagatzemar TOTS els continguts en un únic dispositiu, la comoditat de transport que d'això es deriva, la reducció de la despesa a nivell econòmic i ambiental, la capacitat d'estar permanentment interconnectat  les mil i una aplicacions inimaginables que es podran desenvolupar dirigides a l'ensenyament, la interactivitat, i moltes més possibilitats... L'univers de l'aprenentatge s'amplia considerablement.

Evidentment que això tan sols és la punta visible d'un iceberg que conté encara molt mes: pissarres digitals, nous dispositius, xarxes socials, aplicacions multimèdia a les aules, etc. 

Projecte eduCAT 2.0

El programa eduCAT 2.0 respon a la voluntat de generalitzar l'ús de les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) a la totalitat dels centres del Servei d'Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0 agrupa totes les actuacions del Departament d'Ensenyament per promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

L'eix vertebrador és de caire pedagògic i té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital, aprendre a aprendre i ser més autònoms, on la formació del professorat té una importància cabdal per aconseguir aquests objectius.

Aquesta visió la podríem englobar dins d'un enfocament sistèmic de l'aprenentatge, a on es permet unificar i organitzar els coneixements amb la intenció de millorar l'eficàcia de l'acció. S'engloba la totalitat dels elements del sistema així com les interaccions que existeixen entre els elements i la interdependència entre ambdós.

L'educació al 2020

Vídeo de Microsoft projectat al 2020 mostrant com serà l'educació en aquella època.

Que et suggereix aquesta imatge?

És una autèntica realitat que vivim a l'era de les tecnologies, les quals dia a dia van avançant a passes de gegant fruït de les noves i darreres generacions d'homes i dones que fan que aquestes tecnologies formin cada cop mes part de les seves vides.

Se suposa que la tecnologia el que fa és dissenyar i crear bens i serveis per a satisfer les necessitats i desitjos de les persones, i si parlem de la Tecnologia aplicada en l'àmbit educatiu, podem dir que es tracta de l'aplicació de coneixements científics de l'aprenentatge de les persones a les tasques pràctiques d'ensenyar i aprendre. Parlem d'un camp dedicat a la millora del procés ensenyament-aprenentatge.

Però la pregunta és la següent: Se li ha de ficar un límit? Jo opino que si. L'ésser humà ha de seguir utilitzant i emprant els seus mecanismes propis per a desenvolupar certes tasques que avui en dia ja arriben a ser realitzades per la tecnologia.

En definitiva, estem parlant d'un gran bé per a la humanitat, d'una era plena de canvis i evolucions en tecnologies i maquinària, la qual , com amb tot en aquesta vida, s'ha de saber portar per un bon camí.